Back Aramese alfabet Afrikaans أبجدية آرامية Arabic ܐܠܦܒܝܬ ܐܪܡܝܐ ARC Alfabetu araméu AST Арамейска азбука Bulgarian আরামীয় লিপি Bengali/Bangla Lizherenneg aramaek Breton Ӏарамийн абат CE ئەلفوبێی ئارامی CKB Aramejské písmo Czech
 | |
| Tipus | abjad, escriptura natural i escriptura de caixa única  |
|---|---|
| Llengües | arameu i Imperial Aramaic (en)  |
| Creació | 800 aC i segle VI aC |
| Període | Des de l'any 800 aC i fins a l'any 600 dC. |
| Basat en | alfabet fenici |
| Sistema pare | Jeroglífic egipci
|
| Sistemes fills | Alfabet àrab Alfabet hebreu Alfabet nabateu Alfabet siríac Alfabet palmireà Alfabet mandeu Alfabet brahmi Escriptura pahlaví Alfabet sogdià Kharosthi |
| Sistemes germans | Alfabet hebreu |
| ISO 15924 | Armi (124 ) |
| Direcció del text | de dreta a esquerra |
| Interval Unicode | U+10840–U+1085F |
L'alfabet arameu és un alfabet abjad dissenyat per escriure l'arameu. Com els altres abjads, totes les lletres representen consonants; algunes matres lectionis són consonants que també representen vocals llargues.
Les inscripcions més recents en l'idioma arameu usen l'alfabet fenici. Llavors l'alfabet es desenvolupà en la forma mostrada a sota. L'ús de l'arameu com una lingua franca a través de l'Orient Mitjà des del segle viii aC portà a l'adopció gradual de l'alfabet arameu per escriure l'hebreu. Abans, l'hebreu s'escrivia emprant un alfabet proper al fenici, anomenat l'alfabet paleohebreu.
Els alfabets hebreu i nabateu són una mica diferents en estil amb respecte a l'alfabet arameu. El desenvolupament de versions en cursiva de l'arameu porten a la creació dels alfabets siríac, palmireneà i mandeu. Aquestes escriptures formaren la base dels alfabets àrab, sogdià, orkhon i mongol. Controvertidament és reclamat com el possible origen dels alfabets índis.
Tot i que l'arameu es diferencia considerablement de l'hebreu, és un idioma afí a aquest, l'alfabet del qual consta de les mateixes lletres i gairebé els mateixos noms. Igual que l'hebreu, l'arameu s'escriu de dreta a esquerra i en un principi la seva escriptura era consonàntica. No obstant això, els masoretes afegiren punts vocàlics a l'arameu emprat a la Bíblia igual que ho feren amb l'hebreu. En estar en contacte amb altres llengües l'arameu va rebre llur influència.
Actualment l'arameu bíblic, els dialectes jueus neoarameus i l'idioma arameu del Talmud estan escrits amb alfabet hebreu. L'idioma siríac i els dialectes cristians neoarameus estan escrits amb alfabet siríac.